Etnologia.cat substitueix Nusos de xarxa

19 Abril 2011

Ha nascut Etnologia.cat, el nou bloc de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya.

Us informarà sobre notícies, apunts d’agenda i textos relacionades amb la recerca i la divulgació al voltant del patrimoni etnològic.

Per això, aquest és el darrer post que publica Nusos de xarxa.

A totes les persones i institucions que l’heu visitat i utilitzat (4.576 d’ençà de la seva creació el 3 de febrer de 2010), us agraïm la confiança. I us convidem a fer-vos subscriptors d’Etnologia.cat a través de l’enllaç http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/post_notification_header/ o seguir-lo a través d’RSS.


Nou bloc de l’Observatori

1 Abril 2011

El podeu trobar a:

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/


Els safareigs, un patrimoni emergent

22 Març 2011

El passat 16 de març de 2011 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès la xerrada debat “Safareigs, un patrimoni que cal conservar?“, organitzada per l’associació SOS Monuments. Hi van participar Rafael Foch, del Servei de Patrimoni Etnològic del CPCPT, Mònica Diaz, de la Comissió de Bugaderes d’Horta, Maricarmen Tapia, doctora arquitecta de SOS Monuments i Xavier Roigé, coordinador del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la UB; el debat fou moderat per l’antropòloga Nadja Monnet. Al llarg de l’acte es va posar de relleu la sensibilització cada cop major vers el que ha estat qualificat de “petit patrimoni”, que xoca tanmateix amb els interessos urbanístics que afecten molts dels indrets on estan ubicats aquests elements, en particular a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Una mostra de l’interès que susciten aquestes singulars construccions són les recerques realitzades els darrers anys en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: “Els safareigs públics de la Conca de Barberà” (Rosa M. Canela, 2005), “Safareigs o rentadors públics a l’Alt Empordà” (Sílvia Urgell, 2008) i “Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei” (2008-2009), recerca realitzada per SOS Monuments i coordinada per Nadja Monnet, la qual va donar peu a aquesta activitat.


Un treball acurat: els mestres d’aixa de Cambrils

18 Març 2011

Ahir al vespre es va presentar a Cambrils una publicació que és fruit del treball sobre el patrimoni etnològic vinculat al món de la construcció d’embarcacions.

Fusta a la mar: els mestres d’aixa de Cambrils és el segon número de Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. És una edició del Museu d’Història de Cambrils, en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils.

Com el primer -que estava dedicat a l’Hospital de Sang de Cambrils-, ofereix al públic el fruit d’una recerca impulsada des de les institucions patrimonials cambrilenques, buscant la fórmula més divulgativa possible sense renunciar en cap moment al rigor i a la funció social del coneixement.

A través de tres articles, des del present cap al passat, es mostra l’evolució que l’ofici de mestre d’aixa ha experimentat al municipi en els darrers 120 anys. I es deixa constància de les iniciatives impulsades recentment, tant en la línia de transmetre coneixements de l’ofici -en aquest cas, a través d’una escola taller que persegueix la inserció laboral de joves- com en el treball de recuperació d’embarcacions  -impulsat en diferents moments pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Cambrils.

L’article principal del volum, de l’antropòleg Joan Manel Arca Míguez, constitueix un estudi acurat i rigorós de l’ofici de mestres d’aixa. Arca descriu amb detall els processos que se seguien en la construcció d’embarcacions. Esmenta els materials i les eines que empraven, il·lustrant-ho amb els aclaridors dibuixos d’Albert Piqué. Presenta els tipus d’embarcacions que es construïen, segons l’època i la finalitat a què es destinaven. Narra la trajectòria dels mestres d’aixa documentats a Cambrils des de 1891. I entra en el camp de l’imaginari subjacent a la mar i a l’embarcació com a objecte.

Però, sobretot, mostra el corpus de coneixements que els mestres d’aixa utilitzaven, no per exercir el seu ofici de manera ritual i immutable, sinó per adaptar-se a les transformacions que anaven sorgint i que els anaven plantejant nous reptes. En aquest sentit, Arca assenyala el segon quart del segle XX com una època de novetats -construcció del port de Cambrils, introducció del motor a les embarcacions- que van fer canviar les línies i dimensions de les embarcacions i va obligar els mestres d’aixa a inventar innovacions en el seu treball.

Joan Manel Arca i Jordi Piqué durant la presentació.

El text sorgeix d’una recerca IPEC-Documentació encetada l’any 2oo8, que portava per títol Pescadors i barques de Cambrils. Estudi etnològic de la pesca i les drassanes tradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcció del port de refugi.

Aquest és, doncs, un volum que afronta el retrat d’un ofici des dels seus aspectes materials, de coneixement, socials i d’històries de vida. Que mostra la relació directa entre la feina d’aquests artesans i les transformacions socials i econòmiques experimentades a Cambrils durant aquest període. I, en definitiva, que pretén valoritzar el coneixement de l’ofici -aquest i qualsevol- com a eina de transformació personal i col·lectiva.

A la presentació hi van participar nombroses famílies de mestres d’aixa, que han col·laborat a la publicació aportant testimonis i imatges. L’acte es va tancar amb una conferència sobre motorització de les barques de pesca, a càrrec de Fernando Collado, capità marítim de Tarragona, que va introduir a una reflexió sobre l’ús sostenible dels recursos pesquers.


Inauguració de la nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll

17 Març 2011

Deu anys després del tancament de l’antiga seu ubicada a les golfes de l’antiga església de Sant Pere, el proper dissabte 26 de març obre les portes el nou Museu Etnogràfic de Ripoll, el més antic d’aquestes característiques a Catalunya. L’equipament ocupa ara l’edifici històric de Can Budellàs, situat a la plaça de l’Abat Oliba d’aquesta població, el qual ha estat reformat completament per acollir les instal·lacions d’aquesta institució. El nou museu presentarà al públic part de les més de 7.500 peces que té de material etnogràfic del Pirineu, en particular del món dels pastors, de la farga catalana, de la indústria d’armes, de l’àmbit tèxtil i de la prehistòria. La inauguració tindrà lloc a les 17.30 h.

.


Inauguració del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, a Torrebesses

16 Març 2011

El proper dimenge 20 de març, a Torrebesses (el Segrià), s’inaugura el Centre d’interpretació de la Pedra Seca.

El programa de la jornada és:

11.30– Recepció d’autoritats a l’Ajumtament, al carrer del portal, 3 de Torrebesses.

11.45- Inauguració del Centre, a la Plaça La Vileta,11.


QUARTA EDICIÓ DEL PROGRAMA ELS JOCS EN LA HISTÒRIA: ELS JOCS I LA INTERCULTURALITAT

16 Març 2011

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Berga i l’Institut Ramon Muntaner organitzen la quarta edició del programa Els Jocs en la Història, que portarà per títol Els Jocs i la Interculturalitat, que es durà a terme el 9 d’abril de 2011 a Berga (el Berguedà). La jornada se centrarà al voltant de dos àmbits temàtics: Negociació en l’àmbit públic i a l’escola i Les migracions del joc. A més, també s’hi presentarà la publicació Cultura material i cultura immaterial en el joc, corresponent a les actes de la jornada anterior del programa, realitzada a Figueres al mes de maig de 2010.

Us informem que les persones o entitats que estiguin interessades en participar-hi amb una comunicació lliure o bé un pòster ja poden fer arribar les seves propostes a l’adreça electrònica elena@irmu.org.

Per a consultar tota aquesta informació i la butlleta d’inscripció a l’adreça: http://goo.gl/1ycfm.