Els safareigs, un patrimoni emergent

22 Març 2011

El passat 16 de març de 2011 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès la xerrada debat “Safareigs, un patrimoni que cal conservar?“, organitzada per l’associació SOS Monuments. Hi van participar Rafael Foch, del Servei de Patrimoni Etnològic del CPCPT, Mònica Diaz, de la Comissió de Bugaderes d’Horta, Maricarmen Tapia, doctora arquitecta de SOS Monuments i Xavier Roigé, coordinador del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la UB; el debat fou moderat per l’antropòloga Nadja Monnet. Al llarg de l’acte es va posar de relleu la sensibilització cada cop major vers el que ha estat qualificat de “petit patrimoni”, que xoca tanmateix amb els interessos urbanístics que afecten molts dels indrets on estan ubicats aquests elements, en particular a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Una mostra de l’interès que susciten aquestes singulars construccions són les recerques realitzades els darrers anys en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: “Els safareigs públics de la Conca de Barberà” (Rosa M. Canela, 2005), “Safareigs o rentadors públics a l’Alt Empordà” (Sílvia Urgell, 2008) i “Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei” (2008-2009), recerca realitzada per SOS Monuments i coordinada per Nadja Monnet, la qual va donar peu a aquesta activitat.

Anuncis

Nova època de la Revista d’Etnologia de Catalunya

7 Juliol 2010

Coincidint amb l’aparició del seu núm. 36, la Revista d’Etnologia de Catalunya inicia una nova època, en la que es persegueix millorar-ne sobretot els aspectes formals així com la distribució. En relació als aspectes formals, la revista adquireix un aspecte absolutament renovat, amb un nou disseny de les seccions i amb totes les imatges en quatricomia. Quant a la distribució, la revista es posarà a la venda en 200 punts de tot el principat, tant quioscos com llibreries d’àmbit generalista. Aquesta nova època fou presentada el passat 6 de juliol de 2010 a la seu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. L’acte va anar a càrrec del conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i editor de la revista, Ramon Fontdevila, i del director de la publicació, Lluís Calvo. Podeu consultar-ne el contingut d’aquest i dels números anteriors a l’indret web de les Revistes Catalanes amb Accés Obert.


Visita de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a diferents centres patrimonials del País Basc

5 Març 2010

Una delegació de vint-i-vuit persones, formada principalment per representants de museus i centres d’etnologia de Catalunya i el País Valencià, va visitar entre el 28 i 29 de gener de 2010 diversos equipaments patrimonials de caràcter etnològic del País Basc. L’activitat estava organitzada pel l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya sota coordinació del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

El programa va començar amb una visita al Igartubeiti Baserria, un caserío museïtzat per la Diputació Foral de Guipúscoa, el qual inclou un centre d’interpretació del caserío basc en general i del Igartubeiti Baserria en concret. Va seguir amb una visita a Zerain, un poble guipuscoà amb una singular història de valorització dels seus actius patrimonials que arrenca ja a la dècada de 1980. A la tarda del mateix dia 28 va tenir lloc un acte institucional i acadèmic al campus de Donostia de la Universitat del País Basc sota el nom “Projectes museístics i patrimonials al País Basc i Catalunya: societat, turisme i xarxes”, amb la participació de representants institucionals del govern, la diputació i ajuntaments bascos i catalans.

La visita va continuar l’endemà al matí al Museu d’Euskal Herria, equipament ubicat a Guernica que gira a l’entorn principalment de la identitat basca. Posteriorment es va visitar el Museu de la Pau de la mateixa localitat. El programa previst es va concloure a Artziniega, població alabesa que ha reunit una important col·lecció d’objectes etnogràfics en un gran museu, la qual destaca per la seva quantitat i representativitat.


Homes a la muntanya. Feina i lleure a la serra de Montsant

4 febrer 2010

El Parc Natural de la Serra de Montsant (PNMON) i Carrutxa han editat un calendari per a 2010 que mostra un seguit de fotografies antigues sobre les feines i el lleure dalt de la muntanya. S’hi veuen escenes de treball agrícola, transport de mercaderies pels camins, ramaderia, aprofitament dels recursos del bosc,  cacera i excursionisme –la nova forma de la societat industrial d’apropar-se a la muntanya.

El calendari, que es publica des del 2005, es vincula al programa de treball de Carrutxa sobre recuperació de fotografies antigues procedents de fons familiars que, de manera més o menys informal, hem anat desenvolupant en aquests anys  amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Es pot trobar a la seu i punts d’informació del PNMON, i també al local de l’entitat. També es pot descarregar en pdf des de l’indret web de Carrutxa.


Pastors i transhumància, a Caramella

3 febrer 2010

El número 22 de Caramella: revista de música i cultura popular dedica el seu dossier central a Pastors i transhumància. S’hi parla de camins ramaders, marques dels pastors, construccions, formatges, pastors al teatre i a la festa, reflexions sobre la situació actual i descripcions de l’ofici en indrets com el Comtat, Ripoll, Menorca o el Lluçanès.

Tal com es diu a l’editorial, és “un intent d’aproximació, no exhaustiva, a una realitat en moviment, amunt i avall del territori, amunt i avall del dubte sobre el paper a jugar i amunt i avall en la reflexió de cap on pot derivar-se aquest caramull d’experiència, patrimoni i elemental aposta per una producció derivada de primera qualitat”.

A més, les seccions habituals de cultura popular, instruments, tocadors i sonadors, cançoner, associacions, oficis, ressenyes de discos i llibres…

Fitxa tècnica

Caramella: revista de música i cultura popular, núm. 22 (gener-juny 2010). Reus – Lluçanès – Massalfassar: Carrutxa – Solc – Tramús. 136 pàgines.