Un treball acurat: els mestres d’aixa de Cambrils

18 Març 2011

Ahir al vespre es va presentar a Cambrils una publicació que és fruit del treball sobre el patrimoni etnològic vinculat al món de la construcció d’embarcacions.

Fusta a la mar: els mestres d’aixa de Cambrils és el segon número de Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. És una edició del Museu d’Història de Cambrils, en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils.

Com el primer -que estava dedicat a l’Hospital de Sang de Cambrils-, ofereix al públic el fruit d’una recerca impulsada des de les institucions patrimonials cambrilenques, buscant la fórmula més divulgativa possible sense renunciar en cap moment al rigor i a la funció social del coneixement.

A través de tres articles, des del present cap al passat, es mostra l’evolució que l’ofici de mestre d’aixa ha experimentat al municipi en els darrers 120 anys. I es deixa constància de les iniciatives impulsades recentment, tant en la línia de transmetre coneixements de l’ofici -en aquest cas, a través d’una escola taller que persegueix la inserció laboral de joves- com en el treball de recuperació d’embarcacions  -impulsat en diferents moments pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Cambrils.

L’article principal del volum, de l’antropòleg Joan Manel Arca Míguez, constitueix un estudi acurat i rigorós de l’ofici de mestres d’aixa. Arca descriu amb detall els processos que se seguien en la construcció d’embarcacions. Esmenta els materials i les eines que empraven, il·lustrant-ho amb els aclaridors dibuixos d’Albert Piqué. Presenta els tipus d’embarcacions que es construïen, segons l’època i la finalitat a què es destinaven. Narra la trajectòria dels mestres d’aixa documentats a Cambrils des de 1891. I entra en el camp de l’imaginari subjacent a la mar i a l’embarcació com a objecte.

Però, sobretot, mostra el corpus de coneixements que els mestres d’aixa utilitzaven, no per exercir el seu ofici de manera ritual i immutable, sinó per adaptar-se a les transformacions que anaven sorgint i que els anaven plantejant nous reptes. En aquest sentit, Arca assenyala el segon quart del segle XX com una època de novetats -construcció del port de Cambrils, introducció del motor a les embarcacions- que van fer canviar les línies i dimensions de les embarcacions i va obligar els mestres d’aixa a inventar innovacions en el seu treball.

Joan Manel Arca i Jordi Piqué durant la presentació.

El text sorgeix d’una recerca IPEC-Documentació encetada l’any 2oo8, que portava per títol Pescadors i barques de Cambrils. Estudi etnològic de la pesca i les drassanes tradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcció del port de refugi.

Aquest és, doncs, un volum que afronta el retrat d’un ofici des dels seus aspectes materials, de coneixement, socials i d’històries de vida. Que mostra la relació directa entre la feina d’aquests artesans i les transformacions socials i econòmiques experimentades a Cambrils durant aquest període. I, en definitiva, que pretén valoritzar el coneixement de l’ofici -aquest i qualsevol- com a eina de transformació personal i col·lectiva.

A la presentació hi van participar nombroses famílies de mestres d’aixa, que han col·laborat a la publicació aportant testimonis i imatges. L’acte es va tancar amb una conferència sobre motorització de les barques de pesca, a càrrec de Fernando Collado, capità marítim de Tarragona, que va introduir a una reflexió sobre l’ús sostenible dels recursos pesquers.

Anuncis