Un treball acurat: els mestres d’aixa de Cambrils

18 Març 2011

Ahir al vespre es va presentar a Cambrils una publicació que és fruit del treball sobre el patrimoni etnològic vinculat al món de la construcció d’embarcacions.

Fusta a la mar: els mestres d’aixa de Cambrils és el segon número de Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. És una edició del Museu d’Història de Cambrils, en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils.

Com el primer -que estava dedicat a l’Hospital de Sang de Cambrils-, ofereix al públic el fruit d’una recerca impulsada des de les institucions patrimonials cambrilenques, buscant la fórmula més divulgativa possible sense renunciar en cap moment al rigor i a la funció social del coneixement.

A través de tres articles, des del present cap al passat, es mostra l’evolució que l’ofici de mestre d’aixa ha experimentat al municipi en els darrers 120 anys. I es deixa constància de les iniciatives impulsades recentment, tant en la línia de transmetre coneixements de l’ofici -en aquest cas, a través d’una escola taller que persegueix la inserció laboral de joves- com en el treball de recuperació d’embarcacions  -impulsat en diferents moments pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Cambrils.

L’article principal del volum, de l’antropòleg Joan Manel Arca Míguez, constitueix un estudi acurat i rigorós de l’ofici de mestres d’aixa. Arca descriu amb detall els processos que se seguien en la construcció d’embarcacions. Esmenta els materials i les eines que empraven, il·lustrant-ho amb els aclaridors dibuixos d’Albert Piqué. Presenta els tipus d’embarcacions que es construïen, segons l’època i la finalitat a què es destinaven. Narra la trajectòria dels mestres d’aixa documentats a Cambrils des de 1891. I entra en el camp de l’imaginari subjacent a la mar i a l’embarcació com a objecte.

Però, sobretot, mostra el corpus de coneixements que els mestres d’aixa utilitzaven, no per exercir el seu ofici de manera ritual i immutable, sinó per adaptar-se a les transformacions que anaven sorgint i que els anaven plantejant nous reptes. En aquest sentit, Arca assenyala el segon quart del segle XX com una època de novetats -construcció del port de Cambrils, introducció del motor a les embarcacions- que van fer canviar les línies i dimensions de les embarcacions i va obligar els mestres d’aixa a inventar innovacions en el seu treball.

Joan Manel Arca i Jordi Piqué durant la presentació.

El text sorgeix d’una recerca IPEC-Documentació encetada l’any 2oo8, que portava per títol Pescadors i barques de Cambrils. Estudi etnològic de la pesca i les drassanes tradicionals a Cambrils i els canvis produïts per la construcció del port de refugi.

Aquest és, doncs, un volum que afronta el retrat d’un ofici des dels seus aspectes materials, de coneixement, socials i d’històries de vida. Que mostra la relació directa entre la feina d’aquests artesans i les transformacions socials i econòmiques experimentades a Cambrils durant aquest període. I, en definitiva, que pretén valoritzar el coneixement de l’ofici -aquest i qualsevol- com a eina de transformació personal i col·lectiva.

A la presentació hi van participar nombroses famílies de mestres d’aixa, que han col·laborat a la publicació aportant testimonis i imatges. L’acte es va tancar amb una conferència sobre motorització de les barques de pesca, a càrrec de Fernando Collado, capità marítim de Tarragona, que va introduir a una reflexió sobre l’ús sostenible dels recursos pesquers.

Anuncis

La mar recorda l’Any de les Desgràcies

23 gener 2011

Ara fa cent anys –del 31 de gener al 2 de febrer de 1911–, un gran temporal va afectar les costes catalana i valenciana. Va provocar més de 130 morts entre pescadors i mariners, va destruir un gran nombre de barques i va deixar moltes famílies sense mitjà de subsistència.

Aquesta catàstrofe, una de les més grans que ha patit el sector marítim del país, ha romàs en la memòria de les poblacions costaneres, que ha atribuït al 1911 l’apel·latiu d’Any de les Desgràcies.

Diverses poblacions catalanes com Cambrils, Badalona, Caldes d’Estrac i Sant Pol de Mar organitzen actes commemoratius que pretenen recordar les víctimes de la tempesta i explicar les conseqüències que va tenir. Totes aquestes activitats, fruit de la iniciativa d’institucions, entitats i persones vinculades al món marítim,  s’acullen a la marca comuna 1911. Centenari del temporal.

En la mateixa línia, el Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils produeixen l’exposició 1911. Sobreviure a la tempesta, que pretén explicar el temporal i les conseqüències que va tenir, mostrar les condicions en què treballaven els pescadors en aquells moments i donar a conèixer les grans mostres de solidaritat que es van generar arreu per salvar els nàufrags i auxiliar econòmicament les famílies de les víctimes.

Més enllà de la catàstrofe, doncs, pretén mostrar de quina manera els pescadors i aquells que els ajudaven van posar en joc tots els seus coneixements de l’ofici per sobreviure a la tempesta.

L’exposició es podrà veure a la Torre del Port de Cambrils del 30 de gener al 24 d’abril i després itinerarà per diferents poblacions.


El record de les feines

14 gener 2011

Aquest hivern, Carrutxa organitza un cicle de xerrades sobre tres oficis al Baix Camp i al Priorat, a cavall entre el món rural i l’industrial.

Les recerques sobre oficis situats en contextos socials i econòmics diferents de l’actualitat ens permeten conèixer les tasques que es realitzaven, les relacions personals que es generaven i les estratègies de comercialització que s’utilitzaven.

Però, a més, ens permeten reflexionar sobre conceptes novament en vigor com són, en aquest cas, les fluctuacions dels cicles econòmics, la desindustrialització, les conseqüències de la popularització d’aparells d’ús domèstic, les migracions, l’explotació sostenible dels recursos i les feines que impliquen una interacció molt gran entre l’esfera laboral i la privada.

Programa

Dijous 27 de gener

La Crolls: història d’una fàbrica, a càrrec d’Isabel Martínez Martínez

Dijous 3 de febrer

Anar a servir: les minyones del Priorat a Reus, a càrrec de Laura Poblet Estivill

Dijous 10 de febrer

Viure de la muntanya: l’aprofitament del medi a la Mussara, a càrrec de Laura Poblet Estivill i Montserrat Flores Juanpere

Totes les xerrades seran a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3).

Organitzen: Carrutxa, Arxiu Municipal de Reus i Arxiu Comarcal del Baix Camp.

Informació: carrutxa@etnocat.org


Nova edició de la carbonera de Juià

13 Setembre 2010

Per quart any consecutiu, i des de fa tres amb la col·laboració del Consorci de les Gavarres, l’Associació de Veïns de Juià organitza la carbonera de Juià. Entre l’11 de setembre i el 2 d’octubre una llarga sèrie d’actes, que van des de les tasques d’empilar i embalumar fins a la venda del carbó resultant, pretenen reivindicar l’antic ofici de carboner en aquesta població del Gironès. Podeu consultar-ne aquí el programa complet.